Algú ho havia de dir ... (2)

L’organització de les etapes en cicles, l’ordenació de cicles en nivells ... respon més a criteris externs, econòmics, professionals, polítics ... què no pas a les necessitats evolutives i maduratives dels infants. Però això són “figues d’un altre paner” jo vull deixar constància que tots els cicles de l’actual sistema educatiu espanyol i conseqüentment, català, tenen dos nivells excepte l’etapa infantil que en te tres!

Em sembla incoherent, inexplicable, increïble ... estic convençut (i suposo que tothom) que quan menys madur i autònom és un infant, més atenció necessita, més flexibilitat, més recursos didàctics, professionals i personals, més possibilitats organitzatives ... i això no és el que passa a les nostres escoles bressol. (aquí no incloc les decisions d’atenció particulars d’una mestra o educadora perquè no les podem ”controlar” i les dono per suposat).

Semblant (per no dir pitjor) és el tema de la ratio infant-educador. Tenir en una aula de 2 anys (de 24 a 36 mesos)  20 infants (el que diu el decret 282/2006)... sota el meu punt de vista seria comparable a tenir en una classe de sisè de primària 80 alumnes, 250 a batxiller i més de 1000 a la universitat. Senzillament una animalada.

En definitiva, crec que l’educació infantil no està en igualtat de condicions respecte de les altres etapes educatives. D’entrada no és obligatòria (com el batxiller i la FP), i només és gratuït el segon cicle, que ho és ... perquè en el nostre país no hi ha “escoles infantils” i el primer ensenyament està “adossat” a les escoles de primària la qual cosa ... és un altre tema del qual també diré el que penso.

Podriem dir “les coses són com són” però crec que no ho hem de fer! A l’educació infantil hi ha molt a treballar, molt a reivindicar, molt a fer ... no per estar en millors condicions que la primària o la secundària, sinó únicament ... per no ser-hi tan lluny com hi som avui.

(també continuarà)

Algú ho havia de dir ...

Les etapes educatives, estan dividides en cicles i els cicles en cursos o nivells (s’utilitza més “nivell” perquè “curs” es podria confondre amb el curs escolar). La pregunta però, és la següent: Quan s’ha realitzat aquesta divisió del sistema educatiu ... amb quin criteris s’ha fet? Evolutius? Pedagògics? Administratius? Professionals? Psicològics? Maduratius? Gratuïts?

No respondré a aquesta pregunta. Almenys ara! Però si faré una anàlisi per pensar ...

L’ensenyament primari es divideix en tres cicles (inicial, mitjà i superior) i cadascun te dos nivells. Per tant s’agrupen els nens i les nenes de 6-7 anys,  8-9 anys i 10 i 11 anys. Jo m’atreviria dir que al cicle inicial es treballen continguts “relativament” mecànics relacionats bàsicament amb la lecto-escriptura i la lògica matemàtica. Al cicle mitjà, la característica dels continguts és la seva comprensió i l’augment del nivell de complexitat: Lectura comprensiva, resolució de problemes, etc. Al cicle superior s’intenta potenciar totes les tècniques de treball intel·lectual i l’organització i autonomia de l’alumnat per preparar-lo per l’ensenyament secundari. Això es bastant coherents amb les etapes evolutives dels infants, almenys si som seguidors de Piaget. Sóc conscient que he fet una anàlisi “simple” i que es podria matisar molt més.

A l’ensenyament secundari passa alguna cosa semblant: Hi ha dos cicles, de dos nivells cadascun on s’agrupen joves de 12-13 anys i 14 i 15 anys, de tal manera que l’any natural q es compleixen els 16 anys acabes l’escolaritat obligatòria.

Però ... i l’etapa infantil? L’etapa infantil és diferent!!! Te dos cicles (fins aquí tot igual) però cada un te 3 nivells. Déu n’hi do! Aquí ho fem a l’engròs!!! Els agrupaments són així ... la primera infància (0-1, 1-2 i 2-3 anys) i el primer ensenyament (P3, P4 i P5). I aquests agrupaments amb quins criteris s’han fet? Necessito pensar més ... en tot cas sí tinc una idea clara, molt clara! A l’etapa infantil i especialment a la primera infància ... caldria FLEXIBILITAT! Per que sovint estan agrupats a la mateixa aula (malgrat els agrupaments flexibles, els treballs individualitzats, etc) infants que es porten 11 mesos per que són del mateix any natural i, això quan es tenen menys de 3 anys és excessiu.

Però no oblido que ... la persona, o equips de persones que en el seu dia decidís ... cicles de 3 nivells per infantil, es va quedar descansat!

(continuarà)

La relació amb les famílies

Els que treballem en el món educatiu sabem sobradament que la col·laboració entre la família i l’escola és fonamental per a l’educació dels infants, però aquesta relació no sempre és ni ha estat fàcil. Sovint, hi trobem dificultats i aquestes són més nombroses en funció del context i de l’escola on treballem.

Per que les relacions entre els/les professionals de l’educació i els pares i mares permetin establir una comunicació fluida, bidireccional i complementària, cal que tinguem en compte un seguit de qüestions que poden facilitar o dificultar aquests ponts de comunicació:

·         Conèixer les expectatives. És fonamental conèixer què esperen les famílies de l’escola de nosaltres i què desitgem nosaltres d’elles, com també quines actituds, quin grau de comunicació o d’implicació se’n vol aconseguir. Si ho desconeixem, és possible que ens frustrem, perquè les idees d’uns i altres diferiran massa. Donar informació i rebre’n afavoreix que les expectatives siguin coherents amb les possibilitats reals i hi hagi més satisfacció mútua. Aquí adquireixen especial importància les entrevistes, les reunions i els contactes diaris a les entrades i sortides.

·         Revisar les pròpies idees. Ser conscients d’aquelles idees que poden frenar l’establiment de vincles o enfortir-lo. Alguns estereotips i la manca d’informació ens poden crear percepcions errònies sobre els altres i, per tant, podem interpretar situacions, accions o paraules d’una manera equivocada. Hem de procurar ... no tenir determinats perjudicis, i sobretot mirar de posar-nos al lloc dels altres.

·         Les actituds. Cal que, com a educadors/es, mostrem reconeixement i agraïment a les famílies que dipositen la seva confiança en la nostra escola bressol cada dia. La revisió de les nostres actituds ens permetrà tenir una mirada plena de confiança o, al contrari, d’arrogància. La nostra mirada, aquest reconeixement a les mares i als pares de cada infant, ens permetrà crear vincles de confiança, satisfacció i empatia.

·         Les habilitats de comunicació. És important expressar el discurs amb tranquil·litat i coherència, procurant utilitzar paraules amb pocs tecnicismes, per tal d’assegurar que es comprenen bé. Aspectes com ara ser assertius, saber fer crítiques o rebre’n, com també demanar la col·laboració, en són alguns exemples. L’escolta activa vers les famílies suposa una actitud de respecte i consideració malgrat les possibles divergències que hi pugui haver amb les nostres pròpies idees. Si mostrem el nostre desconcert o malestar, el que faran les mares i els pares serà tancar la porta i vetar aquella informació que podria ser molt valuosa per conèixer l’infant o les maneres de fer d’aquella llar. La comunicació no verbal, manifestada amb el to de veu, la postura, el gest, la distància física, el contacte o la imatge general, és un aspecte essencial del procés comunicatiu. Cal aprendre, doncs, a observar, analitzar, controlar i regular aquests aspectes de manera adequada.

La normativa de les Llars d'infants

Hi ha dos decrets que regulen les Llars d'infants: El decret 282/2006  i el decret 101/2010 que orienta sobre el nou currículum i desplega la LEC.

Aquí podeu tenir accés:

DECRET 282/2006,

de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

http://dl.dropbox.com/u/11237365/NORMATIVA%20ESCOLES%20BRESSOL/%281%29%20282%20ORIGINAL.pdf

DECRET 101/2010,

de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

http://dl.dropbox.com/u/11237365/NORMATIVA%20ESCOLES%20BRESSOL/%281%29%20101%20ORIGINAL.pdf