La relació amb les famílies

Els que treballem en el món educatiu sabem sobradament que la col·laboració entre la família i l’escola és fonamental per a l’educació dels infants, però aquesta relació no sempre és ni ha estat fàcil. Sovint, hi trobem dificultats i aquestes són més nombroses en funció del context i de l’escola on treballem.

Per que les relacions entre els/les professionals de l’educació i els pares i mares permetin establir una comunicació fluida, bidireccional i complementària, cal que tinguem en compte un seguit de qüestions que poden facilitar o dificultar aquests ponts de comunicació:

·         Conèixer les expectatives. És fonamental conèixer què esperen les famílies de l’escola de nosaltres i què desitgem nosaltres d’elles, com també quines actituds, quin grau de comunicació o d’implicació se’n vol aconseguir. Si ho desconeixem, és possible que ens frustrem, perquè les idees d’uns i altres diferiran massa. Donar informació i rebre’n afavoreix que les expectatives siguin coherents amb les possibilitats reals i hi hagi més satisfacció mútua. Aquí adquireixen especial importància les entrevistes, les reunions i els contactes diaris a les entrades i sortides.

·         Revisar les pròpies idees. Ser conscients d’aquelles idees que poden frenar l’establiment de vincles o enfortir-lo. Alguns estereotips i la manca d’informació ens poden crear percepcions errònies sobre els altres i, per tant, podem interpretar situacions, accions o paraules d’una manera equivocada. Hem de procurar ... no tenir determinats perjudicis, i sobretot mirar de posar-nos al lloc dels altres.

·         Les actituds. Cal que, com a educadors/es, mostrem reconeixement i agraïment a les famílies que dipositen la seva confiança en la nostra escola bressol cada dia. La revisió de les nostres actituds ens permetrà tenir una mirada plena de confiança o, al contrari, d’arrogància. La nostra mirada, aquest reconeixement a les mares i als pares de cada infant, ens permetrà crear vincles de confiança, satisfacció i empatia.

·         Les habilitats de comunicació. És important expressar el discurs amb tranquil·litat i coherència, procurant utilitzar paraules amb pocs tecnicismes, per tal d’assegurar que es comprenen bé. Aspectes com ara ser assertius, saber fer crítiques o rebre’n, com també demanar la col·laboració, en són alguns exemples. L’escolta activa vers les famílies suposa una actitud de respecte i consideració malgrat les possibles divergències que hi pugui haver amb les nostres pròpies idees. Si mostrem el nostre desconcert o malestar, el que faran les mares i els pares serà tancar la porta i vetar aquella informació que podria ser molt valuosa per conèixer l’infant o les maneres de fer d’aquella llar. La comunicació no verbal, manifestada amb el to de veu, la postura, el gest, la distància física, el contacte o la imatge general, és un aspecte essencial del procés comunicatiu. Cal aprendre, doncs, a observar, analitzar, controlar i regular aquests aspectes de manera adequada.