L’organització de les etapes en cicles, l’ordenació de cicles en nivells ... respon més a criteris externs, econòmics, professionals, polítics ... què no pas a les necessitats evolutives i maduratives dels infants. Però això són “figues d’un altre paner” jo vull deixar constància que tots els cicles de l’actual sistema educatiu espanyol i conseqüentment, català, tenen dos nivells excepte l’etapa infantil que en te tres!
Em sembla incoherent, inexplicable, increïble ... estic convençut (i suposo que tothom) que quan menys madur i autònom és un infant, més atenció necessita, més flexibilitat, més recursos didàctics, professionals i personals, més possibilitats organitzatives ... i això no és el que passa a les nostres escoles bressol. (aquí no incloc les decisions d’atenció particulars d’una mestra o educadora perquè no les podem ”controlar” i les dono per suposat).
Semblant (per no dir pitjor) és el tema de la ratio infant-educador. Tenir en una aula de 2 anys (de 24 a 36 mesos) 20 infants (el que diu el decret 282/2006)... sota el meu punt de vista seria comparable a tenir en una classe de sisè de primària 80 alumnes, 250 a batxiller i més de 1000 a la universitat. Senzillament una animalada.
En definitiva, crec que l’educació infantil no està en igualtat de condicions respecte de les altres etapes educatives. D’entrada no és obligatòria (com el batxiller i la FP), i només és gratuït el segon cicle, que ho és ... perquè en el nostre país no hi ha “escoles infantils” i el primer ensenyament està “adossat” a les escoles de primària la qual cosa ... és un altre tema del qual també diré el que penso.
Podriem dir “les coses són com són” però crec que no ho hem de fer! A l’educació infantil hi ha molt a treballar, molt a reivindicar, molt a fer ... no per estar en millors condicions que la primària o la secundària, sinó únicament ... per no ser-hi tan lluny com hi som avui.
(també continuarà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario